Parcs i jardins

Parc de Can Vidalet

Telèfon: 
93 223 51 51
|
Actualment, Can Vidalet és un dels jardins històrics més emblemàtics de la Xarxa de Parcs Metropolitans i l'espai verd urbà més important d'Esplugues de Llobregat. A més de l'atractiu, que comparteix amb qualsevol altre parc, de ser un indret per al repòs, el lleure i l'apropament a la natura, n'ofereix un de suplementari ben particular: la possibilitat de poder gaudir i aprendre dels valuosos elements antics que guarda gelosament (el palauet, el llac, l'estany, el safareig, la vegetació, etc.) i de la seva característica organització de l'espai.

Aquesta tipologia de jardí combinava dissenys geomètrics, prop de les cases, amb altres de vegetació quasi espontània sobre un relleu creat artificialment, que pretenia imitar el paisatge natural. L'aigua era un element fonamental, distribuïda fins als últims racons per una xarxa de petits canals. Cascades i sortidors aportaven el so al conjunt visual.

Entre la vegetació predominen les espècies autòctones, amb una important presència d'alzines i pins blancs, molts d'ells centenaris i d'aparença excepcional. Des de la rodalia, les altes capçades dels pins sobresurten de la massa arbòria que les envolta i són el millor indicador de la presència propera del Parc.

Zona A. El palauet
Prop de la carretera general, es trobava l'entrada principal a la finca, a través d'una magnífica porta de ferro forjat. Aquest indret, convertit avui en l'avantsala del Parc, comprèn parterres enjardinats, que formen petits rodals d'alzines i pins i llueixen alguns arbres exemplars (alzina, bellaombra 1) i margalló). El palauet, utilitzat actualment com a escola d'idiomes, és l'única de les mansions de la finca que ha restat dempeus. Es tracta d'un edifici d'inspiració neoclàssica, amb planta baixa i dos pisos, procedent de les primeres dècades del segle XX. Un portal de punt rodó, flanquejat per pilastres apariades amb capitells, dóna accés a la planta baixa. La coberta és plana i protegida per una balustrada. A la façana sud, destaca una senyorívola escala a dues bandes, que puja a la planta principal. Davant, hi ha un petit jardí retallat i, sota la casa, un refugi de la guerra civil.

Zona B. El llac
Elements propis d'un paisatge natural (el llac, l'illa, la gruta, les parets i les voltes de pedra, la vegetació i la fauna) i altres carregats de simbolisme (el templet i el menhir) componen aquest
sector, el més emblemàtic i característic del Parc.

Un front de roques de forma semicircular, entre les quals saltava la cascada, flanqueja el llac per la banda de ponent i tanca la gruta, amb obertures per on es podien contemplar els jocs de
l'aigua en caure al llac. Davant hi ha l'illa: quatre peus de roca emergeixen del llac i s'uneixen formant una volta, sota de la qual hi ha l'embarcador. L'illa és també el magnífic pedestal d'un templet, de planta circular, format per vuit columnes estriades amb capitells corintis, que suporten un tambor amb relleus de motius vegetals. Un pont penjat de ferro l'uneix amb terra ferma. Molses i altres plantes viuen entre els blocs de pedra, de tonalitats diverses, creant un ambient més fresc i humit. Dins l'aigua sorprèn la presència d'un menhir. A l'altre extrem del llac, un grupet de taxodis, espècie poc habitual i originària de zones pantanoses d'Amèrica del Nord, creixen dins de l'aigua com si es trobessin en el seu habitat natural.

Entre la vegetació ressalten els pins blancs, impressionants, amb
troncs gruixuts i capçades enlairades. Entre ells cal ressaltar
especialment "el Pi Dret" 1). Entre el llac i el palauet, un tossal,
atapeït d'arbres i arbusts, amb una colla de palmeres de dàtils a
la part sud, amaga curosament el petit estany presidit per una
malenconiosa escultura.

Zona C. El Safareig
Quan encara no s'usaven les mànegues, els jardins havien de resoldre el problema del reg a base d'emmagatzemar l'aigua necessària en un dipòsit enlairat, des d'on es repartia a tot el recinte per un sistema de petits canals. L'aigua era, a més, un element decoratiu important, creador de frescor i alegria en l'ambient. Actualment el safareig, damunt les belles arcades de rajoles, és també un mirador on s'arriba per dues àmplies i elegants escalinates. Des de dalt, en direcció nord, es veu davant mateix la muntanya de Sant Pere Màrtir (399 m) amb l'antena telefònica al cim, ocupant el lloc de l'antiga ermita dedicada al màrtir Sant Pere. Cap a l'est hi ha el barri de Finestrelles, la muntanya del Tibidabo i l'observatori Fabra. Més a prop es distingeix l'hospital de Sant Joan de Déu.

A baix, entre les escalinates, hi ha un curiós exemplar d'alzina amb tot de peus que creixen junts, possibles rebrots d'arbres tallats arran de terra. L'alzina és una de les espècies més característics de la regió mediterrània, totalment adaptada a un clima d'hiverns temperats, estius secs i calorosos i pluges irregulars. Sobre els troncs (d'uns 15 metres d'alçària), les denses i fosques capçades formen una espessa volta ombrívola, que crea un ambient fresc i humit. L'escorça és clivellada. El fruit, la gla, s'ha utilitzat tradicionalment com a aliment del bestiar. La fusta, molt dura, és usada per fer eines agrícoles, pilons de carnisser, rodes de carro, etc. i fins ben entrat el segle XX per a l'obtenció de carbó.

Abans que l'home intervingués, la major part de la regió mediterrània devia estar recoberta per l'espès mantell verd fosc, brillant, dels alzinars. Reduïts actualment a retalls més o menys grans, els alzinars són boscos presidits per l'alzina, amb un sotabosc format per arbusts i lianes de fulla petita, dura i sovint punxant, que formen una massa forestal atapeïda i impenetrable. En aquest sector, situat al centre del Parc, es troba la zona de serveis, al costat d'un passeig de palmeres datileres. Petits senders comuniquen placetes i parterres amb dissenys diferents i
vegetació variada.

Zona D. El Turonet
Tocant al passeig de les palmeres, una rampa de cargol puja al cim del turonet, entre una vegetació d'alzines, aladerns, pins i marfulls. A dalt, hi havia estat instal·lada una imatge de Santa Magdalena.

Al nord d'aquest sector destaca un grup de bellaombres molt grans. Els pins són tots pinyers, gairebé els únics del Parc d'aquesta espècie. Prop de les pistes de petanca hi ha una agrupació de còculs i una de braquiquítons, dues espècies d'origen exòtic.

Informació de servei

Indret d'interès històricoarquitectònic, vegetació singular, jardí històric, escultura, llac, brollador, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, pista de petanca, jocs infantils, jocs gent gran, porteries de futbol, cistelles de bàsquet, taula de ping-pong, aparcament de bicicletes, bar, WC.

Informació d'interès

Carrer del Molí, 104-108
08950 Esplugues de Llobregat Barcelona
Espanya
Telèfon: 
93 223 51 51

© Consorci de Turisme del Baix Llobregat | Parc Torreblanca N-340 pk 1249, 08980 Sant Feliu de Llobregat | turisme@elbaixllobregat.cat | T. 936852400 | F. 936851868