EPO en bici. De Collbató a Corbera i final a Viladecans

Sortirem de Collbató i direcció Esparreguera, per les davallades de la Serralada Prelitoral. Un cop creuat el poble d’Esparreguera cap a ponent, ens endinsem en la Depressió Prelitoral a tocar la l’Anoia i sense entrar a la plana de l’Anoia, se'ns contagiarà part del seu paisatge en travessar els altiplans cerealístics de sobre Abrera direcció Sant Esteve de Sesrovires.  

El torrents i rieres de vegetació més tendra i ufanosa, van solcant aquests petits altiplans. Resseguirem un bonic exemple pel Torrent de Sitges a St. Esteve de Sesrovires i d’aquí començarem una lleugera davallada cap al contrafort on el riu Anoia mena les aigües a Llobregat: la vermella Serra de l’Altaix a Martorell. 

Creuem el riu Anoia i ens disposem a travessar la Serralada Litoral per Castellví de Rosanes direcció Corbera de Llobregat. El paisatge canvia per complert i ara, un cop deixades les vinyes de la vall de l’Anoia, la coberta forestal es fa contínua ben bé fins al poble de Viladecans. A la Vall del Llobregat, aquesta serralada rep el nom de Muntanyes d’Ordal i més a ponent, tocant el Penedès, és la Serra del Garraf.  

Pujarem i baixarem collades que separen el pobles de Castellví de Rosanes, Corbera de Llobregat, Pallejà, La Palma de Cervelló, Cervelló, Torrelles de Llobregat, Sant Climent i per últim Viladecans. Cingles vermells a Corbera; vistes espectaculars al mirador sobre Pallejà, la joia de Santa Maria de Cervelló, i tot un seguit d’elements patrimonials esquitxen aquestes muntanyes d’Ordal que miren cap al Llobregat.   

Esporàdicament trobarem raconades amb hortes i fruiters prop les rieres de Corbera i la Palma. En passar per Torrelles i Sant Climent, veurem als vessants de l’ermita de Sant Ramón, testimonis dels camps de cireres que antigament cobrien el terme. Per dins el bosc, copsarem marges de pedra seca i feixes que ens expliquem el domini del conreu, sobretot de la vinya, abans que el bosc de pi blanc no ho envais tot .  

Ens n’adonarem també de les singularitats del sol que trepitgem. Fixeu-vos com passem de la plana amb bruns i còdols sedimentaris; a la muntanya de blancs càrstics, vermells de gresos i conglomerats, o grisos de llicorelles i esquistos.  

Arribem a Viladecans, a peu de la serralada Litoral amb vistes a mar, i  encara ens resta descobrir la tercera unitat geogràfica de la ruta: la Plana Deltaica del Llobregat.  

Ara sí, pel camí de les Filipines, ben planer, anirem travessant tota la plana productora d’hortalisses fins a arribar a la protectora pineda litoral i, a l’altra banda d’aquesta franja de pins pinyoners, les dunes i la platja.